dissabte, 9 de juny de 2012

MAGDALENES: la recepta de la Ivana

Ja fa un temps que se’m va posar entre cella i cella aprendre a preparar magdalenes i com que no disposava de cap recepta familiar vaig decidir investigar en llibres de cuina i Internet. Evidentment no vaig ser conscient de les conseqüències d’aquella decisió fins que no m’hi vaig ficar de ple i va ser llavors quan vaig  començar a pensar que la famosa expressió  “plora com una magdalena” provenia de la desesperació d’una fornera que, en l’intent d’elaborar aquesta pasta, es veia sobresaturada i no sabia quina recepta seguir.
Si feu una ullada a la xarxa veureu que la qüestió magdalenil va camí de convertir-se en un trending topic, hi ha milions de receptes, teories diferents sobre els ingredients originals i moltes discussions sobre la diferència entre la seva “essència” i la els muffins americans (per no parlar de les opinions que es decanten per unes pastes o per les altres).  
Per la meva banda, vaig provar vàries receptes i aquí, òbviament, us explicaré la que m’ha fet més el pes i que, malgrat la meva recerca intensiva, no prové de cap bloc ni de cap llibre. Me la va proporcionar la meva mare, a la qual li havia passat una amiga seva, que jo ni tan sols conec,  però com que la seva recepta va suposar la solució al meu problema he decidit dedicar-li aquesta entrada.  Anem per feina doncs! 


 
Ingredients

- 250 gr de farina
- 225 gr de sucre
- 250 ml d’oli d’oliva
- 5 ous
- 3/4 parts d'un sobre de llevadura
- Ratlladura de llimona
- Una culleradeta de canyella molta
 
Elaboració

Bateu els ous i els barregeu amb el sucre, la canyella i la pell de llimona ratllada. Afegiu l’oli d’oliva mentre seguiu batent. Quan estigui tot ben barrejat podeu anar afegint la farina amb el llevat, a poc a poc i, si podeu, tamiseu-los filtrant-ho amb un colador, potser requereix més feina però us quedaran més esponjoses si ho feu així. Un cop teniu la massa llesta ja la podeu anar introduint als motlles, no els ompliu fins dalt, deixeu un dit de marge perquè quan es coguin creixeran força.  Finalment els poseu al forn  a uns 180º durant uns 15 o 20 minuts. Us en sortiran unes quantes, entre 20 i 25 unitats depenent de la grandària dels motlles.

Variants

En aquest cas jo m’he decantat per la meva variant preferida: amb trossets de poma. Agafeu una poma i talleu-la a trossets petits i fins; passeu-los per la paella amb una mica d’oli o mantega fins que quedin una mica tovets. Agafeu els talls i cobriu tot formant una capa la base dels motlles abans d’afegir-hi la massa de les magdalenes. Un cop els hagueu omplert amb la massa també podeu col·locar un parell de tallets petits a sobre, procureu que siguin els més fins, que si no la magdalena no s’inflarà pel centre.
He de confessar que he variat alguna de les proporcions de la recepta original. Si sou dels que us agrada molt el dolç podeu augmentar la quantitat de sucre fins a 250gr i també n’hi podeu afegir una mica pel damunt abans de posar-les al forn.
També podeu barrejar dins la massa trossets petits (si pot ser de la mida de les perles) de xocolata o banyar les puntes amb xocolata de cobertura un cop ja estiguin cuites.
Podeu provar de farcir-les de melmelada, crema de xocolata, codonyat etc.  Si us decanteu per aquesta versió la manera més fàcil de fer-ho és omplint el motlle per etapes. Primer aboqueu una mica de massa (un dit aproximadament), després afegiu una culleradeta de melmelada (per exemple) i procureu que quedi al mig, que no faci una capa plana sencera i tot seguit acabeu d’omplir el motlle amb més massa de magdalenes de manera que cobreixi el farciment i no es vegi. 

Recomanacions

Pels que no hagueu fet mai magdalenes heu de saber que si només teniu a l’abast els clàssics motlles de paper, quan les poseu al forn no us creixeran gaire verticalment, segurament el que us passarà és que se us eixamplaran els motlles expandint-se més aviat de forma horitzontal. Són bones igualment però si el que voleu és que tinguin la forma clàssica de les magdalenes haureu de posar els motlles de paper dins d’un motlle més rígid, de silicona o d’alumini.


dilluns, 27 de febrer de 2012

Punts bàsics de GANXET

Si algun cop heu pensat que us agradaria fer elaboracions amb llanes però encara no heu trobat la manera d'aprendre'n, no us acabeu de decidir amb quin tipus de labor començar, heu vist peces boniques però sempre heu cregut que són molt complicades de realitzar etc, etc, etc... un consell: comenceu pel ganxet, és fàcil, no requereix grans inversions en material i s'avança molt ràpidament. Només combinant dos tipus de punts, podeu arribar a fer autèntiques virgueries. Per posar-vos les coses encara més fàcils i acabar-vos d'engrescar aquí us deixo uns tutorials on explico, pas per pas, com es fan els diferents punts bàsics.

Punt de cadeneta



Punt baix


Punt mig




Punt alt



divendres, 17 de febrer de 2012

Tres COQUES de IOGURT diferents

La coca de iogurt té una base molt semblant al pa de pessic, potser no és tan lleugera ni esponjosa però té l'avantatge que la seva elaboració no implica haver de seguir fil per randa les mesures i pesos dels ingredients de la recepta. Aquí jo us proposaré tres receptes diferents per fer la massa, ara bé, si a això hi afegim el fet que podem completar-la amb diversos tipus de guarnicions, cobertures o farciments, el resultat és que, amb la mateixa base, podem fer pastissos per tots els gustos.


Ingredients per la Coca de Iogurt tradicional

- 1 Iogurt natural (sense sucre)
- 2 mesures de iogurt de sucre
- 3 mesures de iogurt de farina
- 1 mesura de iogurt plena d'oli de gira-sol (o d'oliva però suau, amb poca acidesa)
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- Ratlladura de llimona o algunes gotetes d'aroma del que vulgueu (opcional)
- Una mica de mantega i/o farina per untar el motlle

Ingredients per la Coca de Iogurt amb la massa de cacau (Dues versions)

Versió 1:

- 1 Iogurt natural (sense sucre)
- 1 mesura de iogurt de sucre
- 1 mesura de iogurt plena d'oli de gira-sol (o d'oliva però suau, amb poca acidesa) 
- 1 mesura de iogurt de cacau en pols (que ja porta el sucre integrat: Cola Cao, per exemple) 
- 3 mesures de iogurt de farina
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- Ratlladura de llimona o algunes gotetes d'aroma del que vulgueu (opcional)
- Una mica de mantega i/o farina per untar el motlle 

Versió 2:
- 1 Iogurt natural (sense sucre)
- 2 mesures de iogurt de sucre
- 1 mesura de iogurt plena d'oli de gira-sol (o d'oliva però suau, amb poca acidesa) 
- 1 mesura de iogurt de cacau en pols pur (sense sucre integrat)
- 2 mesures de iogurt de farina
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- Ratlladura de llimona o algunes gotetes d'aroma del que vulgueu (opcional)
- Una mica de mantega i/o farina per untar el motlle 

Elaboració

Més fàcil impossible: barregeu tots els ingredients en un bol gran i els bateu a mà o amb la batedora elèctrica. Quan els ingredients estiguin ben integrats i us quedi un líquid uniforme sense grumolls, ja el podeu posar al motlle, que prèviament haureu hagut d'untar amb mantega i farina, i cap al forn. El temps i temperatura de cocció són relatius, com tots els pastissos dependrà del forn, no el poseu a una temperatura massa alta (uns 150º els que teniu forn elèctric) i s'hi ha d'estar entre uns 30-45 minuts; per saber del cert si està cuit, punxeu el centre de la coca amb una forquilla, quan surti neta, el pastís estarà al punt.

Tot i que la diferència de resultat no és substancial, els que vulgueu que la massa quedi molt esponjosa,  tamiseu la farina barrejada amb el llevat; també podeu separar les clares dels ous, muntar-les i després barrejar-les amb una cullera, suaument fins que quedin integrades amb la resta d'ingredients.

Idees i variants

El pastís de la fotografia és la coca amb cacau; en aquest cas la vaig tallar per la meitat i vaig farcir-la de nata (per fora) i trufa muntades (per dins), però la podeu farcir del que vulgueu. Si ho feu amb nata o trufa  i voleu que el farcit quedi ben elevat i es vegi, feu-ho de la forma següent: un cop tallada per la meitat, agafeu la base i l'encercleu amb un cilindre de la mateixa mida (el més fàcil és agafar la part del motlle desmuntable i tornar-la a posar dins), comenceu a posar la nata sobre el pastís, assegurant-vos que queda una capa gruixuda i adherida al cilindre; quan creieu que ja n'hi ha suficient poseu a sobre l'altre part del pastís i traieu el cilindre, ja veureu com us queda alçat i fa goig de veure.

Una altra versió molt bona és la de la coca tradicional (la primera recepta) farcida pera o poma amb cobertura xocolata. En aquest cas el farciment seran trossos de fruita i no cal que obriu el pastís per la meitat, els podeu abocar directament a la massa just abans de posar-la al forn. Després, si voleu, podeu fondre xocolata de cobertura al bany maria i cobrir la part de dalt o tot el pastís, com més us agradi. 
També podeu utilitzar altres fruites però aneu amb compte, no totes queden bé amb la massa, han de tenir una textura i nivell de dolçor semblant a la poma o la pera.


diumenge, 1 de gener de 2012

La PILOTA de l'àvia

Aquesta sí que puc dir que és una recepta genuïnament familiar, de la meva pròpia àvia!
Sens dubte, la millor pilota que he tastat i puc presumir-ne sense modèstia. Mireu si és bona, que la meva mare, a partir del moment en que la va provar, va abandonar la recepta pròpia dels seus antecedents per seguir els passos de la seva sogra.


Ingredients (per unes 7 o 8 pilotes)

- 600gr de carn picada de vedella
- 400gr de carn  picada de porc (si no en trobeu a granel, sempre la podeu treure de butifarres)
- 2 ous
- 2 o 3 dents d’all
- Pa sec (amb una quarta part d’una barra de quart n’hi ha prou)
- Una mica de llet
- Una mica de farina
- Julivert
- Sal
- Pebre

Elaboració

En un bol, esmicoleu una mica el tros de pa sec i cobriu-lo de llet perquè s’estovi; si veieu que està molt sec podeu escalfar una mica la llet per accelerar el procés; heu de desfer el pa amb la llet fins que quedi una pasteta, anant en compte de que la barreja no sigui massa líquida (escorreu-ho una mica, si ho creieu necessari).
Mentre el pa s’estova, podeu aprofitar per anar preparant la resta: barregeu les carns picades de porc i de vedella amb una espàtula o amb les mans fins que quedin ben mesclades. Després hi afegiu els dos ous, l’all triturat, una mica de sal, pebre i la pasta que heu fet amb el pa sec i la llet.
Quan tots els ingredients estiguin ben barrejats, tritureu-ho tot amb la batedora. Aquest pas és important perquè la pilota quedi tendra, ho notareu quan la tasteu.
Un cop triturada ja podeu anar fent la forma de pilota amb les mans, arrebossar-les amb una mica de farina i bullir-les. Podeu coure-les amb aigua només, però us recomano que ho feu directament dins del brou, queden molt més bones.

Formes de servir-la

La pilota se sol servir amb brou (de verdures, de pollastre o escudella, per exemple) i acompanyada de galets però hi ha altres maneres de menjar-se-la. Per coure-les sempre és millor bullir-les, però quan ja estiguin fetes podeu tallar-les a rodanxes i passar-les una mica per la paella com si fossin un tall de carn, o també podeu provar d’arrebossar-les amb ou i pa ratllat.


La meva recomanació és que ho proveu de totes les maneres, si seguiu les proporcions que us he indicat, podreu fer pilotes suficients com per menjar-les dins de la sopa i guardar la resta per servir-les de forma diferent... això sí, sempre i quan no tingueu molts convidats a casa!