dilluns, 4 de febrer de 2013

COIXÍ amb bona LLETRA

Tot va començar per una confusió: el dia de Nadal, el Quirze, el marit de la meva mare, parlant de temes de patchwork i de les elaboracions que es poden fer, em va comentar que havia vist a una botiga una lletra en un coixí (com a mínim això és el que jo vaig entendre) i em va dir que és d'aquelles coses que jo podria fer. Semblava molt entusiasmat i com que la crisi ens afecta a tots vaig decidir el seu regal de Reis seria un coixí amb la seva inicial cosida. Era una solució econòmica per un regal tot i que, ja m'esperava que, com a mínim, implicaria un cert temps; i, efectivament, no m'equivocava.
No és que sigui una cosa molt elaborada però si no esteu acostumats a cosir a mà, tingueu paciència perquè l'hi haureu de dedicar bastant de temps. Ara bé, potser la fotografia us engresca!




Material

- Tela de la mida que vulgueu per fer el coixí en sí mateix (jo vaig utilitzar dues peces de 35x35) 
- Cremallera (a poder ser una mica més llarga del costat on el cosireu)
- Tela/Teles estampades per fer la lletra
- Fil
- Tisores
- Màquina de cosir (tot i que també es pot fer a mà tot sencer)

Confecció

Coixí:

La part del coixí en sí no té massa secret. Retalleu dos quadrats, o la forma que vulgueu donar-li, de la mateixa mida. Per qüestions de comoditat és aconsellable que en primer terme cosiu la cremallera. Pels no iniciats en el món de les cremalleres cosides a màquina una advertència/recomanació: el més probable és que al principi se us faci difícil cosir-la bé i recte; no us estresseu, és normal, feu algunes proves abans i si voleu assegurar el tir embasteu-la abans a mà, anireu sobre segur. Si us voleu aventurar a fer-ho directament, abans feu una ullada aquest enllaç, és un tutorial on  es mostra una de les maneres més senzilles de cosir-la en un coixí:

How to Make the Zippered Throw Pillow

Un cop tingueu la cremallera cosida, només heu d'ajuntar els dos quadrats i cosir-los amb la màquina, intentant deixar sempre el mateix espai de marge i fent la costura el més recte possible.

Lletra:

Arribats a aquest punt ja teniu la base del coixí feta, ara us toca la part més elaborada i creativa. Dibuixeu la lletra que voleu cosir en un full que us faci de patró o directament sobre la tela que utilitzareu; procureu fer-la una mica més gran de la mida final ja que al cosir les vores se us farà més petita. Retalleu la lletra sencera i mentre aneu doblegant les vores, la centreu en el coixí fixant-la amb agulles de cap. En aquest moment encara podeu rectificar les vores perquè us quedi proporcionada, especialment si la lletra és circular, que sempre té més complicació a l'hora de cosir el voraviu.

Coixí fet, lletra dissenyada, fixada... què us queda? La feina més feixuga: cosir a mà tota la lletra. Per què a mà? Doncs perquè quedi ben integrada i no es vegi la costura. La metodologia és una mica pesada però el resultat val la pena. Heu de fer puntades just al marge de la vora de la lletra, passar l'agulla un pèl cap endins de la tela del coixí i estirar el fil; veureu com queda ben integrada i no es nota la costura. El resultat vindria a ser com el d'una costura invisible i com que una imatge val més que mil paraules, us deixo un altre enllaç on les fotografies són prou esclaridores.

Invisible stitching

Conclusió

Com podeu comprovar per l'altra fotografia, també n'hi va caure un a ma mare. Però (sempre hi ha un "però") vaig descobrir que això no era el que el Quirze volia dir amb el coixí amb una lletra. Davant la meva estupefacció i (per què no reconèixer-ho) frustració, el Quirze es va armar de pedagogia i gratitud: em va assegurar que li agradava molt el meu regal i em va obsequiar amb una descripció més detallada del concepte original, ell es referia a una LLETRA-COIXÍ! I com es fa això? A la propera entrada us ho explico!





dissabte, 9 de juny de 2012

MAGDALENES: la recepta de la Ivana

Ja fa un temps que se’m va posar entre cella i cella aprendre a preparar magdalenes i com que no disposava de cap recepta familiar vaig decidir investigar en llibres de cuina i Internet. Evidentment no vaig ser conscient de les conseqüències d’aquella decisió fins que no m’hi vaig ficar de ple i va ser llavors quan vaig  començar a pensar que la famosa expressió  “plora com una magdalena” provenia de la desesperació d’una fornera que, en l’intent d’elaborar aquesta pasta, es veia sobresaturada i no sabia quina recepta seguir.
Si feu una ullada a la xarxa veureu que la qüestió magdalenil va camí de convertir-se en un trending topic, hi ha milions de receptes, teories diferents sobre els ingredients originals i moltes discussions sobre la diferència entre la seva “essència” i la els muffins americans (per no parlar de les opinions que es decanten per unes pastes o per les altres).  
Per la meva banda, vaig provar vàries receptes i aquí, òbviament, us explicaré la que m’ha fet més el pes i que, malgrat la meva recerca intensiva, no prové de cap bloc ni de cap llibre. Me la va proporcionar la meva mare, a la qual li havia passat una amiga seva, que jo ni tan sols conec,  però com que la seva recepta va suposar la solució al meu problema he decidit dedicar-li aquesta entrada.  Anem per feina doncs! 


 
Ingredients

- 250 gr de farina
- 225 gr de sucre
- 250 ml d’oli d’oliva
- 5 ous
- 3/4 parts d'un sobre de llevadura
- Ratlladura de llimona
- Una culleradeta de canyella molta
 
Elaboració

Bateu els ous i els barregeu amb el sucre, la canyella i la pell de llimona ratllada. Afegiu l’oli d’oliva mentre seguiu batent. Quan estigui tot ben barrejat podeu anar afegint la farina amb el llevat, a poc a poc i, si podeu, tamiseu-los filtrant-ho amb un colador, potser requereix més feina però us quedaran més esponjoses si ho feu així. Un cop teniu la massa llesta ja la podeu anar introduint als motlles, no els ompliu fins dalt, deixeu un dit de marge perquè quan es coguin creixeran força.  Finalment els poseu al forn  a uns 180º durant uns 15 o 20 minuts. Us en sortiran unes quantes, entre 20 i 25 unitats depenent de la grandària dels motlles.

Variants

En aquest cas jo m’he decantat per la meva variant preferida: amb trossets de poma. Agafeu una poma i talleu-la a trossets petits i fins; passeu-los per la paella amb una mica d’oli o mantega fins que quedin una mica tovets. Agafeu els talls i cobriu tot formant una capa la base dels motlles abans d’afegir-hi la massa de les magdalenes. Un cop els hagueu omplert amb la massa també podeu col·locar un parell de tallets petits a sobre, procureu que siguin els més fins, que si no la magdalena no s’inflarà pel centre.
He de confessar que he variat alguna de les proporcions de la recepta original. Si sou dels que us agrada molt el dolç podeu augmentar la quantitat de sucre fins a 250gr i també n’hi podeu afegir una mica pel damunt abans de posar-les al forn.
També podeu barrejar dins la massa trossets petits (si pot ser de la mida de les perles) de xocolata o banyar les puntes amb xocolata de cobertura un cop ja estiguin cuites.
Podeu provar de farcir-les de melmelada, crema de xocolata, codonyat etc.  Si us decanteu per aquesta versió la manera més fàcil de fer-ho és omplint el motlle per etapes. Primer aboqueu una mica de massa (un dit aproximadament), després afegiu una culleradeta de melmelada (per exemple) i procureu que quedi al mig, que no faci una capa plana sencera i tot seguit acabeu d’omplir el motlle amb més massa de magdalenes de manera que cobreixi el farciment i no es vegi. 

Recomanacions

Pels que no hagueu fet mai magdalenes heu de saber que si només teniu a l’abast els clàssics motlles de paper, quan les poseu al forn no us creixeran gaire verticalment, segurament el que us passarà és que se us eixamplaran els motlles expandint-se més aviat de forma horitzontal. Són bones igualment però si el que voleu és que tinguin la forma clàssica de les magdalenes haureu de posar els motlles de paper dins d’un motlle més rígid, de silicona o d’alumini.


dilluns, 27 de febrer de 2012

Punts bàsics de GANXET

Si algun cop heu pensat que us agradaria fer elaboracions amb llanes però encara no heu trobat la manera d'aprendre'n, no us acabeu de decidir amb quin tipus de labor començar, heu vist peces boniques però sempre heu cregut que són molt complicades de realitzar etc, etc, etc... un consell: comenceu pel ganxet, és fàcil, no requereix grans inversions en material i s'avança molt ràpidament. Només combinant dos tipus de punts, podeu arribar a fer autèntiques virgueries. Per posar-vos les coses encara més fàcils i acabar-vos d'engrescar aquí us deixo uns tutorials on explico, pas per pas, com es fan els diferents punts bàsics.

Punt de cadeneta



Punt baix


Punt mig




Punt alt



divendres, 17 de febrer de 2012

Tres COQUES de IOGURT diferents

La coca de iogurt té una base molt semblant al pa de pessic, potser no és tan lleugera ni esponjosa però té l'avantatge que la seva elaboració no implica haver de seguir fil per randa les mesures i pesos dels ingredients de la recepta. Aquí jo us proposaré tres receptes diferents per fer la massa, ara bé, si a això hi afegim el fet que podem completar-la amb diversos tipus de guarnicions, cobertures o farciments, el resultat és que, amb la mateixa base, podem fer pastissos per tots els gustos.


Ingredients per la Coca de Iogurt tradicional

- 1 Iogurt natural (sense sucre)
- 2 mesures de iogurt de sucre
- 3 mesures de iogurt de farina
- 1 mesura de iogurt plena d'oli de gira-sol (o d'oliva però suau, amb poca acidesa)
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- Ratlladura de llimona o algunes gotetes d'aroma del que vulgueu (opcional)
- Una mica de mantega i/o farina per untar el motlle

Ingredients per la Coca de Iogurt amb la massa de cacau (Dues versions)

Versió 1:

- 1 Iogurt natural (sense sucre)
- 1 mesura de iogurt de sucre
- 1 mesura de iogurt plena d'oli de gira-sol (o d'oliva però suau, amb poca acidesa) 
- 1 mesura de iogurt de cacau en pols (que ja porta el sucre integrat: Cola Cao, per exemple) 
- 3 mesures de iogurt de farina
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- Ratlladura de llimona o algunes gotetes d'aroma del que vulgueu (opcional)
- Una mica de mantega i/o farina per untar el motlle 

Versió 2:
- 1 Iogurt natural (sense sucre)
- 2 mesures de iogurt de sucre
- 1 mesura de iogurt plena d'oli de gira-sol (o d'oliva però suau, amb poca acidesa) 
- 1 mesura de iogurt de cacau en pols pur (sense sucre integrat)
- 2 mesures de iogurt de farina
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- Ratlladura de llimona o algunes gotetes d'aroma del que vulgueu (opcional)
- Una mica de mantega i/o farina per untar el motlle 

Elaboració

Més fàcil impossible: barregeu tots els ingredients en un bol gran i els bateu a mà o amb la batedora elèctrica. Quan els ingredients estiguin ben integrats i us quedi un líquid uniforme sense grumolls, ja el podeu posar al motlle, que prèviament haureu hagut d'untar amb mantega i farina, i cap al forn. El temps i temperatura de cocció són relatius, com tots els pastissos dependrà del forn, no el poseu a una temperatura massa alta (uns 150º els que teniu forn elèctric) i s'hi ha d'estar entre uns 30-45 minuts; per saber del cert si està cuit, punxeu el centre de la coca amb una forquilla, quan surti neta, el pastís estarà al punt.

Tot i que la diferència de resultat no és substancial, els que vulgueu que la massa quedi molt esponjosa,  tamiseu la farina barrejada amb el llevat; també podeu separar les clares dels ous, muntar-les i després barrejar-les amb una cullera, suaument fins que quedin integrades amb la resta d'ingredients.

Idees i variants

El pastís de la fotografia és la coca amb cacau; en aquest cas la vaig tallar per la meitat i vaig farcir-la de nata (per fora) i trufa muntades (per dins), però la podeu farcir del que vulgueu. Si ho feu amb nata o trufa  i voleu que el farcit quedi ben elevat i es vegi, feu-ho de la forma següent: un cop tallada per la meitat, agafeu la base i l'encercleu amb un cilindre de la mateixa mida (el més fàcil és agafar la part del motlle desmuntable i tornar-la a posar dins), comenceu a posar la nata sobre el pastís, assegurant-vos que queda una capa gruixuda i adherida al cilindre; quan creieu que ja n'hi ha suficient poseu a sobre l'altre part del pastís i traieu el cilindre, ja veureu com us queda alçat i fa goig de veure.

Una altra versió molt bona és la de la coca tradicional (la primera recepta) farcida pera o poma amb cobertura xocolata. En aquest cas el farciment seran trossos de fruita i no cal que obriu el pastís per la meitat, els podeu abocar directament a la massa just abans de posar-la al forn. Després, si voleu, podeu fondre xocolata de cobertura al bany maria i cobrir la part de dalt o tot el pastís, com més us agradi. 
També podeu utilitzar altres fruites però aneu amb compte, no totes queden bé amb la massa, han de tenir una textura i nivell de dolçor semblant a la poma o la pera.


diumenge, 1 de gener de 2012

La PILOTA de l'àvia

Aquesta sí que puc dir que és una recepta genuïnament familiar, de la meva pròpia àvia!
Sens dubte, la millor pilota que he tastat i puc presumir-ne sense modèstia. Mireu si és bona, que la meva mare, a partir del moment en que la va provar, va abandonar la recepta pròpia dels seus antecedents per seguir els passos de la seva sogra.


Ingredients (per unes 7 o 8 pilotes)

- 600gr de carn picada de vedella
- 400gr de carn  picada de porc (si no en trobeu a granel, sempre la podeu treure de butifarres)
- 2 ous
- 2 o 3 dents d’all
- Pa sec (amb una quarta part d’una barra de quart n’hi ha prou)
- Una mica de llet
- Una mica de farina
- Julivert
- Sal
- Pebre

Elaboració

En un bol, esmicoleu una mica el tros de pa sec i cobriu-lo de llet perquè s’estovi; si veieu que està molt sec podeu escalfar una mica la llet per accelerar el procés; heu de desfer el pa amb la llet fins que quedi una pasteta, anant en compte de que la barreja no sigui massa líquida (escorreu-ho una mica, si ho creieu necessari).
Mentre el pa s’estova, podeu aprofitar per anar preparant la resta: barregeu les carns picades de porc i de vedella amb una espàtula o amb les mans fins que quedin ben mesclades. Després hi afegiu els dos ous, l’all triturat, una mica de sal, pebre i la pasta que heu fet amb el pa sec i la llet.
Quan tots els ingredients estiguin ben barrejats, tritureu-ho tot amb la batedora. Aquest pas és important perquè la pilota quedi tendra, ho notareu quan la tasteu.
Un cop triturada ja podeu anar fent la forma de pilota amb les mans, arrebossar-les amb una mica de farina i bullir-les. Podeu coure-les amb aigua només, però us recomano que ho feu directament dins del brou, queden molt més bones.

Formes de servir-la

La pilota se sol servir amb brou (de verdures, de pollastre o escudella, per exemple) i acompanyada de galets però hi ha altres maneres de menjar-se-la. Per coure-les sempre és millor bullir-les, però quan ja estiguin fetes podeu tallar-les a rodanxes i passar-les una mica per la paella com si fossin un tall de carn, o també podeu provar d’arrebossar-les amb ou i pa ratllat.


La meva recomanació és que ho proveu de totes les maneres, si seguiu les proporcions que us he indicat, podreu fer pilotes suficients com per menjar-les dins de la sopa i guardar la resta per servir-les de forma diferent... això sí, sempre i quan no tingueu molts convidats a casa!

diumenge, 25 de desembre de 2011

Els BOMBONS de la Conxita

La història gairebé és més llarga que la recepta... La Conxita és una alumna de la meva mare que en una festa de l'escola va decidir portar aquests bombons. La meva mare, a la qual li encanta cuinar i ho fa de meravella, li va demanar la recepta i a canvi li va prometre que jo posaria una entrada aquí amb la recepta i el seu nom. Realment crec que les dues han sobreestimat la importància d'aquest bloc perquè es veu que la idea d'aparèixer citada a Internet va entusiasmar a la dona. 
Per la meva banda he investigat per la xarxa i, com era d'esperar, no és el primer cop que algú penja aquesta recepta i  he vist que hi ha diferents variants. No obstant, al marge de la promesa feta, he de reconèixer que la versió que més m'ha fet el pes és la de la Conxita i que, tot i la seva senzillesa, el resultat és boníssim!



Ingredients

- 400 gr de xocolata de cobertura. Recomanació de la Conxita (i meva): xocolata de cobertura Torras
- 4 o 5 grapats de corn flakes

Elaboració

Foneu la xocolata al bany maria fins que quedi ben líquida. Un cop fosa aneu afegint els corn flakes i barrejant-los amb la xocolata amb cura de no trencar-los massa. La mescla ha de ser bastant espessa però tots els cereals han de quedar ben coberts de xocolata. Quan veieu que té la consistència adequada, amb una cullereta, aneu omplint els motlles individuals; si veieu que se us endureix la xocolata podeu mantenir-la al bany maria, amb el foc al mínim, durant el procés.
Amb els motlles ja plens, només queda esperar a que es refredin i ni tan sols és necessari posar-los a la nevera a no ser que els vulgueu conservar durant uns dies.

Idees i variants

Navegant per la xarxa he vist que hi ha gent que també els elabora amb xocolata amb llet i  blanca. Jo no ho he provat, entre d'altres coses perquè no m'entusiasmen aquestes xocolates, però he de reconèixer que a nivell de presentació queda molt bé si ho proveu de fer amb les tres varietats. 
Per altra banda.... qui s'anima a provar la recepta amb altres tipus de cereals?

dimecres, 23 de novembre de 2011

Amb pasta de full, una COCA de xocolata

Si el que voleu és fer unes postres bones, ràpides i fàcils de fer aquí us deixo la recepta d’una coca amb la que us llepareu els dits!


Ingredients

- Xocolata: en perles o dues rajoles de 200 gr
Dues làmines de pasta de full (procureu que siguin quadrades) 
- Rovell d’ou

Elaboració

Agafeu una de les làmines de pasta de full i l’esteneu sobre la plata del forn amb paper vegetal a sota perquè no s’enganxi (normalment aquest ja ve amb les làmines preparades) i l'aneu punxant tota amb una forquilla. Amb la base preparada ja podeu anar repartint la xocolata per sobre deixant un dit o dos de marge als costats, en el cas que hagueu comprat rajoles l’haureu de tallar abans fins que quedi de la mida aproximada de les perles. Pinteu el marge que heu deixat amb el rovell d’ou batut i, amb compte, col·loqueu l’altra làmina de pasta de full al damunt. Uniu les dues làmines enrotllant una mica els costats cap endins fins que quedin tancades. Abans de posar-la al forn pinteu tota la coca amb rovell d’ou batut i, amb un ganivet, feu uns talls en diagonal a la làmina de sobre de manera que es pugui veure part del farcit de xocolata.
Ja teniu la coca elaborada, només falta posar-la al forn fins que quedi daurada. Un cop cuita, la deixeu refredar una estona i ja us la podeu menjar!
Això va a gustos però és a mi m’agrada un pèl calenta, si l’heu fet fa molta estona, la podeu posar uns 10 minuts al forn perquè la xocolata es fongui una mica.

Idees i Variants

La pasta de full és la base dels croissants moltes altres coques, no ho he provat però segur que queda bona si la farciu amb altres ingredients, fins i tot salats.
També podeu tallar-la i fer farcellets o empanades farcides del que vulgueu, segur que us quedarà bona!