dissabte, 9 de juny del 2012

MAGDALENES: la recepta de la Ivana

Ja fa un temps que se’m va posar entre cella i cella aprendre a preparar magdalenes i com que no disposava de cap recepta familiar vaig decidir investigar en llibres de cuina i Internet. Evidentment no vaig ser conscient de les conseqüències d’aquella decisió fins que no m’hi vaig ficar de ple i va ser llavors quan vaig  començar a pensar que la famosa expressió  “plora com una magdalena” provenia de la desesperació d’una fornera que, en l’intent d’elaborar aquesta pasta, es veia sobresaturada i no sabia quina recepta seguir.
Si feu una ullada a la xarxa veureu que la qüestió magdalenil va camí de convertir-se en un trending topic, hi ha milions de receptes, teories diferents sobre els ingredients originals i moltes discussions sobre la diferència entre la seva “essència” i la els muffins americans (per no parlar de les opinions que es decanten per unes pastes o per les altres).  
Per la meva banda, vaig provar vàries receptes i aquí, òbviament, us explicaré la que m’ha fet més el pes i que, malgrat la meva recerca intensiva, no prové de cap bloc ni de cap llibre. Me la va proporcionar la meva mare, a la qual li havia passat una amiga seva, que jo ni tan sols conec,  però com que la seva recepta va suposar la solució al meu problema he decidit dedicar-li aquesta entrada.  Anem per feina doncs! 


 
Ingredients

- 250 gr de farina
- 225 gr de sucre
- 250 ml d’oli d’oliva
- 5 ous
- 3/4 parts d'un sobre de llevadura
- Ratlladura de llimona
- Una culleradeta de canyella molta
 
Elaboració

Bateu els ous i els barregeu amb el sucre, la canyella i la pell de llimona ratllada. Afegiu l’oli d’oliva mentre seguiu batent. Quan estigui tot ben barrejat podeu anar afegint la farina amb el llevat, a poc a poc i, si podeu, tamiseu-los filtrant-ho amb un colador, potser requereix més feina però us quedaran més esponjoses si ho feu així. Un cop teniu la massa llesta ja la podeu anar introduint als motlles, no els ompliu fins dalt, deixeu un dit de marge perquè quan es coguin creixeran força.  Finalment els poseu al forn  a uns 180º durant uns 15 o 20 minuts. Us en sortiran unes quantes, entre 20 i 25 unitats depenent de la grandària dels motlles.

Variants

En aquest cas jo m’he decantat per la meva variant preferida: amb trossets de poma. Agafeu una poma i talleu-la a trossets petits i fins; passeu-los per la paella amb una mica d’oli o mantega fins que quedin una mica tovets. Agafeu els talls i cobriu tot formant una capa la base dels motlles abans d’afegir-hi la massa de les magdalenes. Un cop els hagueu omplert amb la massa també podeu col·locar un parell de tallets petits a sobre, procureu que siguin els més fins, que si no la magdalena no s’inflarà pel centre.
He de confessar que he variat alguna de les proporcions de la recepta original. Si sou dels que us agrada molt el dolç podeu augmentar la quantitat de sucre fins a 250gr i també n’hi podeu afegir una mica pel damunt abans de posar-les al forn.
També podeu barrejar dins la massa trossets petits (si pot ser de la mida de les perles) de xocolata o banyar les puntes amb xocolata de cobertura un cop ja estiguin cuites.
Podeu provar de farcir-les de melmelada, crema de xocolata, codonyat etc.  Si us decanteu per aquesta versió la manera més fàcil de fer-ho és omplint el motlle per etapes. Primer aboqueu una mica de massa (un dit aproximadament), després afegiu una culleradeta de melmelada (per exemple) i procureu que quedi al mig, que no faci una capa plana sencera i tot seguit acabeu d’omplir el motlle amb més massa de magdalenes de manera que cobreixi el farciment i no es vegi. 

Recomanacions

Pels que no hagueu fet mai magdalenes heu de saber que si només teniu a l’abast els clàssics motlles de paper, quan les poseu al forn no us creixeran gaire verticalment, segurament el que us passarà és que se us eixamplaran els motlles expandint-se més aviat de forma horitzontal. Són bones igualment però si el que voleu és que tinguin la forma clàssica de les magdalenes haureu de posar els motlles de paper dins d’un motlle més rígid, de silicona o d’alumini.


2 comentaris:

  1. Quina bona pinta que fan aquestes magdalenas!!
    Ja probaré la teva recepta a casa :)

    ResponElimina